dimecres, 13 de febrer de 2013

Fel, fer, feraç




La llum del crepuscle
invoca
el teu jo feréstec
i sense nom.

Si ets capaç de sentir
el seu udol fer
entre la xerrameca vana
de les màscares que t’emmirallen,
talment un tam-tam hipnòtic
enmig d’una selva hostil;
si, a poc a poc,
el seu ritme
de pluja
desbridada
et fa perdre les paraules
i et deslliga dels sentits...

Llavors,
podràs congriar tempestes
amb la fel inveterada
encastada al teu pit;
i esclatar,
rebentar,
esclafir
en llamps,
trons
i vent enfurit;
i...
descloure’s,
esbadellar-se
i florir
entre la terra
feraç i verge
en què t’has convertit.