dimecres, 22 de gener de 2014

Beuratge d'infinit



En el calze del silenci
m’abeure.
I no sé
si el que bec
és vi d’astres
o és l’efluvi
de la meua ànima.
Tant m’és.

Aquest beuratge
d’essència d’infinit,
abisme i buit
em recorre per dins.
Com un foc dansaire
va encenent
racons i pregoneses,
esvaint foscors
amb el deixant
roent
de les seues petges.

Quan acaba el seu ritual
sóc tota cendra.
Només em cal
esbatanar la finestra
i exposar-me al vent.

El silenci, llavors,
m’espera
allà on es confon amb la Vida
i és un somni el no-res.